- Hola Hana!
- Hola mare
- Què tal avui a l'institut?
- Molt bé - com cada dia li deia - Avui ha vingut un noi nou, és diu Alex i és Australià. És genial, es senta al meu costat - no li podria donar més informació. Que pensaria de tot allò que em va dir? Millor que em quedés callada
- Ah... que bé - em va dir amb un somriure a la cara mentre em tocava el cabell
- Vaig una estona a l'habitació - li vaig dir mentre pujava les escales - d'aquí 1 hora he quedat amb l'Erika i la Klara per donar una volta
L'Erika i la Klara eren les meves úniques amigues. Les havia conegut un dia en una parada d'autobús, ja feia molt de temps.
- D'acord - em va dir la mare
Vaig anar pujant les escales i vaig saludar a la foto del meu pare. Ell s'havia mort quan jo tenia 6 anys treballant a la fàbrica. No es va salvar.
Quan vaig arribar a la meva habitació, vaig deixar la meva motxilla a un cantó de la taula i em vaig deixar caure sobre el llit. Vaig estar tota l'hora pensant en el que m'havia dit l'Alex sobre els "Mursis", sobre qui era ell i en tot el que tenia que descubrir. S'havia que m'amagava alguna cosa, així que me l'hauria de dir. Em vaig aixecar i vaig agafar 5 llibres que tenia sobre llegendes antigues i me'ls vaig començar a mirar. No vaig trobar res d'interesant, cap dels llibres deia res sobre ells o alguna cosa que s'assemblés, així que l'endemà li preguntaria a l'Alex tota mena de detalls sobre ells i que m'expliqués bé tot el que m'havia dit.
Va arribar la hora de marxar, em vaig vestir amb un jersei negre i blau, amb una faldilla blau cel i unes mitges negres.
Quan vaig arribar, vaig trobar-me a la Klara i a l'Amy. Què hi feia l'Amy allà? Ella era el meu pitjor malson. Anava a la mateixa escola que elles dos i era molt creguda. És creu la més guapa del món i la més simpàtica. Només per què és rossa? Per què és bastant alta i té un bon cos? Només per això? Vinga va! Quina estupidesa! El cos perfecte no ho és tot! També hi ha el caràcter, i el seu caràcter és d'una nena consentida que sembla una "Barbie" en gran. A més, ha estudiat un munt de llengües i es va fent la xula. Tot i això, era l'amiga de la meva millor amiga, així que em tenia que fer la simpàtica amb ella.
- Hola Klara - li vaig dir amb un somriure - Hola... Amy - vaig dir mentre sospirava
- Ei, hola! - va exclamar la Klara
Ella era simpàtica i bromista. Sempre estava contenta passés el que passés i et podia ajudar en tot. L'Erika era igual, però tenia més paciència que la Klara ( La Klara es posava dels nervis per qualsevol cosa).
- Hola Floreta - em va dir l'Amy amb un to burleta
- Em dic Hana, no Floreta - aquella noia em desesperava! - Perquè el meu nom en japonès signifiqui "flor" no cal que m'ho diguis. Jo em dic Hana
- Ja, ja... - va murmurar l'Amy per sota el nas
Quina ràbia que em feia!
- Ei vinga va, noies! Avui ho passarem bé!
- I l'Erika?
- Ha dit que anessim tirant, que trigaria una mica, però no m'ha dit el perquè.
- Podriem anar a una botiga nova que han obert! - va exclamar l'Amy amb la seva veu tan fina
- Jo m'haig de comprar una samarreta nova, i tu?
- Eh... Jo també
- Doncs som-hi! - va cridar la Klara tota il·lusionada
Vam estar passejant una estona ben llarga, amunt i avall sense saber que fer, jo m'havia comprat una samarreta blava amb una estrella petita a una màniga. La Klara uns pantalons texans negres i una samarreta a joc, l'Erika (que havia arribat uns 10 minuts després) una faldilla plena de cors i l'Amy... dos samarretes de marca, tres minifaldilles i dos pantalons molt ajustats.
- Ara podem anar a prendre alguna cosa, no? - va dir l'Erika
- Sí, estaria bé - vaig dir observant totes les bosses de l'Amy
Quan anàvem cap a la cafeteria, em vam creuar amb l'Alex
- Hola, Han - no va acabar la frase i es va quedar mirant a l'Amy
- Hola... - vaig murmurar estranyada mirant-los a tots dos - Què passa?
L'Erika i la Klara estaven tan desconcertades com jo, no sabiem que passava entre ells dos, i sobretot, com podia ser que es coneixesin si ninguna de les tres anaven al meu institut? L'Amy ens va dir a les tres que anessim tirant i que ella aniria després, que tenia que parlar amb l'Alex d'un assumpte molt important. Vam estar a la cafeteria observant la conversa d'ells dos, pel que semblava no una conversa amigable, ja que es notava pels gestos que feien que eren més enemigs que amics. Quan va arribar, les noies li van preguntar qui era, de que el coneixia i de que havien parlat. Jo me'l vaig quedar mirant sense dir res, fins que es va posar a caminar i em va saludar per dir-me adèu.
Quan vaig arribar a casa, no parava de pensar en que devien haver estat parlant i em va costar bastant adormir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada