diumenge, 27 de juny del 2010

Nit Fosca: La Llum en la Foscor

Capítol 9
"EXTRANY"



- Bon dia - ens va saludar amable l'April.
- Hola Ap.
- Bon dia - vaig contestar-li.
L'April anava seguida de la Vivi, una noia també de la meva classe que no destacava gaire, era reservada i callada. Tímida. Estava una mica apartada de nosaltres darrere de l'April, com si tingués por. Vaig notar que posava cara de confusa. Clar. Jo també ho estava. Vaig intentar relaxar-me perquè no afectés als altres.
- Has entés aquell problema que ens van posar? Jo l'únic que entenia es que si treies la "x" després havies de restar o sumar depenent del signe que tingui la xifra...
- Has vist allò?! - va preguntar la Vivi amb la seva veu de nena petita. La Vivi a simple vista sembla una nena de dotze o tretze anys. És baixeta, o més aviat, petiteta. I la veu també la té d'una nena petita. Estirava la màniga de la samarreta de l'April perquè ella li parés atenció.
Va assenyalar la finestra on un moment hi havia una capa vermella i després desapareixia.
Vaig quedar-me petrificada. Directament vaig mirar l'expresió de l'Alex, per veure com reaxionava. Estava igual que jo. Hi havien dos possibilitats: O també s'havia quedat parat per culpa meva, o realment ho havia vist.
- El què? - va dir l'April - No he vist res.
- Era com una sombra! - li va respondre la Vivi.
- Ah... - va dir-li l'April i es va girar per continuar parlant amb l'Alex sobre uns difícils deures de matemàtiques. L'Alex va tornar a asserenar-se i va continuar parlant amb ella. Jo al meu costat tenia la Vivi, que estava llegint un llibre del qual no veia el títol.
Les classes eren lentes. Naturals, Socials, Matemàtiques... Fins que va sonar el timbre dels trenta minuts de descans. Vaig veure com el grupet de la Dina parlava en una taula.
- Doncs sí. Ara resulta que la Hana és super simpàtica. Mira l'April, va darrere seu. - vaig sentir que deia la Dina.
- Bah, va amb la Hana perquè ella està amb l'Alex. - va dir-li l'Emily, la millor amiga de la Dina.
- És veritat, vaig sentir que l'April estava súper flipada amb l'Alex, que li encantava - va respondre la Nicole, una altra de les amiguetes de la Dina. Elles tres eren el trio d'amigues xafarderes.
Ho estaven dient amb un to bastant alt perquè jo ho pogués sentir, suposo que expresament. Però no vaig ser l'única que ho va sentir, l'April va anar cap a elles enfadadíssima.

- Es pot saber que escampes?! - va dir-li l'April a la Dina, encara que la Nicole i l'Emily sabien que allò es referia a elles també.
- La veritat! A tu t'encanta l'Alex! És el teu noi ideal!
- Mentira! No m'agrada! Va amb la Hana, no li penso robar el novio! No sóc com tu!
La Vivi espantada va venir amb mi. La gent es va posar al voltant d'elles, formant un cercle, per veure la baralla.
- Però que t'inventes?!
- Tu i jo sabem del que parlem.
- Vam dir que ho deixariem, que no parlariem mai més d'aquell tema! - va replicar la Dina
- Com tu continuis dient coses sobre mi que no són certes, et juro que llavors escamparé el que tu i jo sabem - va amenaçar l'April.
La Dina va donar un cop de puny a la taula i se'n va anar quasi corrents de l'aula.
Vaig buscar l'Alex amb la mirada, però no el vaig veure.
- I l'Alex? - em va preguntar l'April.
- No ho sé, és el que estava mirant...
- Abans he vist com s'anava cap al lavabo - va dir la Vivi.
- L'aniré a buscar - vaig dir-li's mentre anava cap al lavabo de nois.
Vaig veure un noi que sortia del lavabo i li vaig preguntar si hi havia algú més al lavabo.
- No, estava sol
- Gràcies...
Vaig còrrer cap als lavabos que hi havien a l'entrada de l'institut. Tampoc hi era. Al cap de pocs segons va sonar l'alarma dels trenta minuts. No em quedava temps. Vaig còrrer tant com vaig poder i vaig arribar a classe sense que hi hagués el professor. L'April que es sentava al pupitre de davant meu, es va girar quan ja em vaig seure al meu lloc.
- L'has trobat?
- No...
- Mm... no se on deu haver anat - va acabar dient l'April i es va girar.
Vaig decidir que quan acabessin les classes ja el buscaria. No sabia a on, ja que no tenia ni la direcció d'on vivia, ni el seu mòbil, ni res.
- Potser s'ha trobat malament i s'ha anat a casa - va proposar l'April
- Però ens hagués avisat, no?
- Ja...
- Mira, Ap, si tinc notícies o ve a casa meva o alguna cosa, ja t'enviaré un missatge, d'acord?
- Està bé... Ens veiem demà.
- Adèu - vaig dir mentre l'April i la Vivi s'allunyaven.
Vaig dirigir-me cap a casa meva corrent per si l'Alex hi anava. Vaig tornar a notar com els peus s'enlairaven i deixaven enrere el sòl. Una senyora que estava passejant el seu gos aprop del pont em va veure i es va quedar amb uns ulls com unes taronjes i seguidament s'en va anar corrents.
"Baixaa, baixa!" Em deia a mi mateixa. No pot ser que algú em vegi volant! De cop i volta vaig tenir un idea, si feia servir el poder aquest de volar, el podria trobar més fàcilment.
Vaig baixar i vaig anar cap a casa a deixar la motxilla.
- Hola mare! - vaig cridar dirigint-me cap a les escales.
- Hana, vine!
- Ara no puc, tinc pressa! - vaig respondre-li des de la meva habitació.
- Ha vingut l'Alex a casa!
Això em va fer quedar-me quieta. Vaig baixar les escales i vaig seure a la cadira oposada d'on seia ella.
- Sí... m'ha extranyat que vingués abans que acabessin les classes, pero m'ha dit que de seguida que puguessis anessis cap al carrer que hi ha al darrere dels grans magatzems.
No vaig respondre-li. Vaig còrrer cap allà amb l'esperança de trobar-lo. Mentrestant m'anava imaginant que li hauria hagut de passar per anar-se tan de sobte. Els de la Foscor ja venien?
Vaig arribar allà, però no hi havia ningú. Era un carrer sense sortida.
- Alex, ets aquí?
Res. Ningú va respondre. Vaig sospirar i em vaig girar per dirigir-me a casa quan, de sobte, una sombra es va posar davant meu. Vaig estar uns segons paralitzada fins que vaig saber reconeixer la persona. Era l'Amy.
Títol Original: Nit Fosca: La Llum en la Foscor/Nit Fosca: Eterna Realitat
© 2009, Sherry
Tots els drets reservats

Es prohibeix, llevat d'excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació publica i transformació d'aquesta obra sense l'autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (article 270 i següents del Codi Penal)